De tot el bestiari festiu català l’àliga és la figura més solemne i significativa de la festa. Símbol de poder, l’àliga és un dels elements del bestiari festiu català més antics. Després de la derrota catalana del 1714 i amb l’aplicació del Decret de Nova Planta la figura va patir greus perjudicis i un gran retrocés per ser identificada amb la dinastia dels Àustria. El segle XX i sobretot en les darreres tres dècades, moltes ciutats han recuperat les seves àligues.
A Santa Coloma de Farners no hi ha referències històriques de la figura de l’àliga i la seva
presència és molt recent. No obstant això, amb pocs anys l’Àliga de Santa Coloma de Farners ha esdevingut el símbol i imatge de la Festa Major. L’Àliga, formada per una comparsa de cinc aliguers, va ser incorporada a la faràndula de la ciutat la Festa Major de l’any 2015, i coronada l’any següent, és una reinterpretació feta pel mestre escultor Toni Mujal d’una àliga construïda sense gaires èxits l’any 1999 inspirada amb un tapís romànic del monestir colomenc de Sant Pere Cercada.
L’Àliga de Santa Coloma de Farners es distingeix de tota la resta d’àligues del món per ser l’única que té una aixeta al ventre, d’on en raja ratafia i convida a tothom a acostar-s’hi i fer-ne un tast per celebrar la Festa Major. L’any 2023 l’Àliga va complir el seu somni de tenir la seva pròpia ratafia, batejada com a Ratafia de l’Àliga, gràcies a la cessió de la recepta guanyadora del concurs local de la Festa de la Ratafia de l’any 2017 per part d’en Pere Coma, Director de la banda de l’Escola de Música, i elaborada per La Sobirana.
Amb l’estrena de l’Àliga hi van anar lligades les músiques que es ballen a les places i els carrers,que són la “Marxa de l’Àliga” i el “Ball de l’Àliga”, totes dues composades pel músic cardoní Nil Mujal.
La “Marxa de l’Àliga” és la peça musical que s’interpreta quan l’Àliga fa la seva entrada a la plaça i és el preludi del seu ball. La peça musical, el “Ball de l’Àliga” és la melodia que
s’interpreta per fer ballar l’Àliga.
L’estructura musical de la peça és l’habitual que segueixen la majoria de les àligues festives; una primera part solemne i elegant que va pujant de to per arribar a una segona part amb ritme ràpid i viu, però en el cas de l’Àliga de Santa Coloma de Farners a la primera part es combinen frases musicals solemnes amb d’altres d’embriaguesa.
Les músiques solemnes estrenades l’any 2024 s’encarreguen al músic colomenc Albert Font i Turon, ampliant el repertori amb una triologia de músiques per l’Àliga de Santa Coloma de Farners anomenada “Àliga Farandulera i colomenca de Farners”, integrada per el Pasdoble i les melodies Marxa i Ball solemne. Amb la suma d’aquesta trilogia fa que l’Àliga sigui la primera de tot Catalunya en reservar unes músiques solemnes per ballar a l’interior de l’església i unes altres per ballar a plaça, sempre acompanyades de ratafia.
En Salvi
Un homenatge colomenc al primer màrtir de la Guerra dels Segadors
El capgròs de Santa Coloma de Farners és dedicat a Salvi Martí, hereu del mas Martí i primera víctima de la Guerra dels Segadors. Nascut l’any 1613, es va casar amb l’Antiga i fou pare de quatre fills. La seva vida va acabar tràgicament el 31 de maig de 1640, durant l’incendi que patí la ciutat, tal com queda registrat en els llibres parroquials de l’església colomenca.
La seva vídua, en un document notarial del 25 de juny de 1640, va deixar constància que els soldats havien cremat la casa i explicava la brutalitat dels fets. Les tropes de Leonardo de Moles i don Juan de Arce, formades per soldats napolitans i castellans al servei de l’exèrcit hispànic, havien entrat a Santa Coloma els dies 14, 15 i 16 de maig com a represàlia per la negativa d’allotjar-los i per la mort de l’agutzil Montrodon. El virrei i comte de Santa Coloma n’havia ordenat l’acció. Aquell incendi i la mort de Martí esdevingueren el preludi de la revolta catalana del segle XVII i de la posterior Guerra dels Segadors, que acabaria amb el Tractat dels Pirineus (1659).
La construcció del capgròs s’ha dut a terme al taller de Toni Mujal, a Cardona (Bages). D’aquesta manera, Santa Coloma incorpora a la faràndula un nou element festiu que vol mantenir viva la memòria històrica i retre homenatge a una figura cabdal del passat colomenc.
El capgròs de Salvi Martí farà la seva primera aparició a la Festa Major de Santa Coloma de Farners, acompanyant la comparsa de gegants i capgrossos de la Colla Gegantera.
Segons Lluís Masó, president del Casal Independentista La Sega 1640, crear un capgròs dedicat a Martí és “un reconeixement a la seva figura i un honor”. Martí és el segon capgròs colomenc amb nom i cognoms, després del de Lluís Bayés, un altre veí estimat i popular de la ciutat.
El carro
Els hostalers de farners porten ratafia de l’àliga
Durant la Festa Major, arriben els hostalers de Farners amb el seu carro ple de ratafia per recórrer els carrers de Santa Coloma de Farners repartint aquesta beguda tan nostra.
Aquests van ser vistos per primer cop a la població l’any 2022 on al adonar-se de que l’aixeta de l’Àliga no parava de rajar durant tot l’any van decidir omplenar el seu carro per no malgastar-la.
Vist l’èxit d’aquesta beguda i la seva gran rebuda per part de la població van decidir comerciarlitzar-la. Volem que gaudiu d’aquesta ratafia pròpia de Santa Coloma de Farners no només durant la Festa Major sinó durant tot l’any
Colomencs i colomenques, aprofiteu l’ocasió perquè durant la Festa Major els hostalers baixen de Farners amb el carro ple de ratafia per repartir alegria a la població. Esperem que entre tots buideu el carro per fer més planera la tornada.
La mulassa
La bèstia esbojarrada cavalcada per un colomenc il·lustre
La comparsa de la Mulassa, integrada per vuit mulassers, forma part de la imatgeria festiva de la Festa Major de Santa Coloma de Farners des de l’any 2019. La figura de la Mulassa va ser creada l’estiu d’aquell any pel mestre escultor Toni Mujal després de ser una de les propostes guanyadores dels pressupostos participatius organitzat per l’Ajuntament colomenc.
Esbojarrada, divertida i amb ganes de treure foc per la boca, la mulassa és la bèstia més imprevisible i festiva de la faràndula colomenca. Porta com a genet en Francesc Fontdevila (1837-1913) més conegut com a Panxo, un il·lustre colomenc tant excèntric com la mateixa bèstia. Aquest personatge històric va anar a fer les Amèriques però va tornar a la ciutat sense haver-se fet ric. Va regentar un cafè i va ser regidor de l’Ajuntament però se’l coneix sobretot per ser l’inventor de la “Pomada Panchu”, un ungüent segons deia, capaç de curar tot tipus de ferides i talls. Per popularitzar el producte es passejava a cavall pels mercats i les fires sempre acompanyat del seu lloro a l’espatlla i demostrava les virtuts curatives de la pomada fent demostracions publiques amb animals vius que ell mateix feria per posteriorment posar-hi pomada perquè es regenerés.
La peça musical que fa ballar la mulassa va ser composada pel músic Nil Mujal i es diu “La Mulassa li va dir a en Panxo”. La música consta de dues parts: la primera està inspirada en el passat “indianu” d’en Panxo i té ritme d’havanera. A la segona part el ritme és alegre, i fa que la mulassa pugui ballar al galop.
El nom de la peça ret homenatge al popular rodolí farnesenc “En Pinxo li va dir a en Panxo”, en unes èpoques de desavinences entre ambdós personatges. Els testimonis materials d’aquest passat els trobem a la plaça Farners, on hi podem trobar avui l’Hotel-Fonda Pinxo i l’edifici Can Panxo, on ell hi havia regentat un cafè.
En Lluís
L’esperit de la festa
En Lluís Bayés va destacar en moltes activitats, facetes i aficions, totes elles vinculades a la cultura popular.
Dins del seu extens historial hi ha dos moments que vinculen per sempre més el llegat d’en Lluís amb els actes de la Faràndula Colomenca: el Carnaval de l’any 1986, amb uns mitjans tècnics tant rudimentaris que avui ens farien posar els pèls de punta, va baixar disfressat amb una corda pel campanar i finalment l’any 1999 s’estrena un capgròs amb la seva fisonomia que amb un porró al cap vol recordar el Ball del Rossinyol i que el mateix Lluís feia ballar.
L’any 2015 amb la fundació de la Faràndula Colomenca en Lluís torna a ballar amb el seu capgròs. L’any 2022 recupera el ball del rossinyol el qual va fer ballar a plaça. Malauradament en Lluís Bayés traspassa el maig de l’any 2023.
Per homenatjar la seva figura i emulant l’efemèride de l’any 1986, el seu capgròs fa la Baixada del Campanar primera vegada l’any 2023 i des de llavors s’ha convertit en un dels actes principals de la Festa Major. Així mateix, també s’interpreta el ball del rossinyol en honor seu.
